04. Un somni truncat

1949

Àudio 04 – valencià
Audio 04 – castellano

Després del trasllat de la fàbrica tèxtil als anys quaranta, l’edifici va quedar sense ús, o això pareix. Va ser aleshores, l’any 1949, quan una dona, Francisca Folch Ferrer, va sol·licitar llicència per a transformar-lo en un saló cinematògraf per a 395 persones. Si, un cine. Tot i que tot apunta que mai es va arribar a executar la reforma.

La memòria d’aquest projecte descriu un edifici amb un gran vestíbul amb dues escalinates preexistents, que havien de conduir a una sala de butaques amb dimensions de 30 metres de llarg i més de 8 metres d’ample. La sala de projeccions s’hauria situat a la primera planta i després de cada passe, el públic hauria eixit per dues noves eixides auxiliars que connectaven directament la sala amb el carrer Pintor Ferrer.