Els anys 30 van estar marcats per la Guerra Civil però, fins ara, no hem trobat evidències de què el conflicte suposara l’atur de l’activitat de la fàbrica en cap moment. D’una banda, unes inscripcions datades a les parets de la primera planta indiquen l’ús d’aquestes estances, almenys entre els anys 1936 i 1939, com espai d’emmagatzematge de productes agrícoles. És molt possible que el primer pis tinguera un ús independent durant les primeres dècades, amb accés pel carreró del darrere. Al fons d’aquest primer pis, darrere de la façana del Carrer Martinet, encara s’hi conserven les estances que van ser utilitzades durant anys com a habitatge, on destaca una cuina “econòmica” de carbó amb uns interessants taulells de principis de segle.
Però és en el tram més profund de la nau on espera l’element més sorprenent del conjunt: al mur interior, apareix una cavitat excavada en el mateix terreny amb unes característiques morfològiques que podrien correspondre amb un refugi. Els refugis solien presentar traçats tortuosos que evitaven la penetració d’enderrocs a l’interior, com és el cas d’aquesta excavació. Possiblement, va disposar d’una segona obertura a l’exterior que evitaria que la gent es poguera quedar atrapada endins, però actualment només són practicables uns vint metres del recorregut.
Tot i que no disposem de documentació, ni tampoc de testimonis que confirmen l’existència d’un refugi a l’edifici, no és estrany pensar que l’elevat nombre de treballadors que utilitzaven les instal·lacions durant el conflicte es procurara protecció davant la possibilitat d’un atac.
