Aquell edifici construït el 1910 tancava un lluminós espai que emmarcava una successió quasi infinita de telers, el moviment incessant i hipnòtic dels quals podem imaginar gràcies a una imatge publicitària publicada en premsa l’any 1926 i que va ser recuperada per José Manuel Puchol, cronista oficial de la Vila. Aquella primera indústria estava baix la propietat de Manuel Ruiz Boix i es dedicava a la producció d’articles de punt.
Al voltant dels anys trenta, la fàbrica va passar a mans de Severino Ramos Nebot. En aquell moment, sabem que la indústria comptava amb un important equip de màquines. En la documentació s’arriben a enumerar diversos telers Jacquard –dels que funcionaven “programats” amb targetes foradades–, altres tants telers rectilinis i nombroses màquines de confecció. Actualment, encara és possible apreciar en el mur interior les marques dels ancoratges d’aquells telers que s’aprecien en la fotografia històrica.
Als anys quaranta, aquestes màquines –i, amb elles, tota la producció– es van traslladar a la nova nau construïda en el C/Fàbrica, sobre un solar que anteriorment va formar part de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. Més concretament, la superfície abastava un dels extrems del Palau dels Híjar i altres espais del conjunt que arribaven fins al camí que fita amb la Fàbrica Sanchis. Aquesta nova indústria es va passar a conéixer com la “Fàbrica de les tovalles” i degué adquirir gran rellevància en el marc de l’activitat industrial del municipi perquè inclús va donar nom a l’edifici plurifamiliar que es va construir en aquest mateix emplaçament després del tancament d’aquesta fàbrica en els anys vuitanta: «els pisos de les tovalles».
