Educació Patrimonial

La naturalesa de l’ésser humà és viure en societat, formant comunitats. Així ha sigut sempre i ho continua sent. Cadascú de nosaltres formem part de diferents col·lectius, alguns que hem elegit com la nostra participació en associacions i d’altres que ens venen donades, com la família o el fet de nàixer en un lloc concret.

El fet de pertànyer a aquests diferents col·lectius ens defineix d’una o d’altra manera, ho sentim com a part de nosaltres i, d’aquesta manera, anem construint vincles personals amb ells. Si reflexionem, de seguida podem identificar sentiments d’orgull i pertinença cap a allò de què ens sentim part: «en el meu poble aquesta recepta la fan més bona» o «les nostres festes són millors que les d’altres llocs»… Com podem veure, tendim a generalitzar de manera que ens identifiquem amb una comunitat. Igualment, si et demanaren que et presentares a una audiència, de segur que la teua procedència o la teua professió formarien part de la teua definició. I és que, els col·lectius als quals pertanyem acaben sent una part fonamental de la nostra identitat.

T’has parat alguna vegada a pensar perquè som com som? Per què som qui som?

Com a individus o com a societat, som la conseqüència de tot allò que hem viscut, el que ens ha passat, l’entorn que ens ha envoltat al llarg de la nostra existència… Tot açò ens va donant forma i ens va canviant fins a arribar a compondre la nostra personalitat en aquest precís moment. Es tracta d’un cicle que no s’atura, en què passaran esdeveniments que ens canviaran de nou i passaran a formar part de la nostra història, de la nostra memòria. Amb cada un d’aquests esdeveniments queden vestigis que romanen com a testimonis i passen a ser peces del relat que explica la nostra identitat.

No sempre som conscients de l’existència d’aquests vestigis, com tampoc sempre som conscients de com els esdeveniments de la nostra història ens han definit, moltes vegades, per desconeixement. L’educació patrimonial pretén intervindre com a mediador entre el patrimoni cultural i la societat per tal de donar a conéixer i afavorir el desenvolupament de vincles entre ambdues parts.

Un dels nostres compromisos més ferms és amb la difusió del patrimoni, i per això, últimament hem treballat amb diferents entitats per apropar al veïnat i als més menuts, els motius tradicionals de la ceràmica Alcorina o la ceràmica arquitectònica del Parc Ribalta a Castelló. D’aquesta manera, a través d’activitats lúdiques acompanyades d’explicacions breus i senzilles, hem donat valor una sèrie d’elements i tècniques tradicionals que, fins al moment, havien passat desapercebudes per a la majoria dels assistents.

I és aquest reconeixement, la sensibilització sobre la relevància d’elements tradicionals i qüotidians, el que ens permet gaudir del patrimoni. Perquè quan parlem de patrimoni, no només estem fent referència a edificis monumentals o grans paratge si manifestacions, sino a tots aquells elements o tècniques, que per sezilles que semblen, conformen qui som i com hem arribat on estem… Perquè Sólo se protege lo que se valora y sólo se valora lo que se conoce. Lo que no se conoce no existe”.